Durant els darrers dies hem pogut conèixer l'altre valor cultural de les terres on estem fent aquesta meravellosa estada: la Bauhaus. Aquesta hiper-famosa escola d'arquitectura, art i disseny va començar la seva vida a Weimar, el 1919, fins que el 1925, amb l'arribada dels nacionalsocialistes al poder (Turíngia va ser la primera regió d'Alemanya on van governar els nazis) va haver de marxar cap a Dessau. Allà va continuar en funcionament, no exempte de problemes, fins el 1932, data en què es va traslladar a Berlín, on només va sobreviure un any més. El 1933, el nomenament de Hitler com a canceller posava punt i final a l'idealisa aventura de la Bauhaus, alhora que canviava per sempre més la història d'aquest meravellós país.
Tot i que hi van estar sis anys, l'emprempta de la Bauhaus a Weimar és difícil de percebre. Quan hom visita la seu de l'escola es sorprèn trobant una edifici Jugendstil obra de l'arquitecte belga Henry van de Velde, realitzat uns quants anys abans que Walter Gropious, Wassily Kandinsky i Paul Klee, entre altres, arribessin a Weimar. Només la visita al despatx personal de Gropius, director de l'escola, permet apreciar l'estil Bauhaus. Tot i que tant els mobles com la decoració són còpies dels originals, estar allà dins va ser molt especial, i per això vaig voler fer-m'hi una foto amb la Rocío, la nostra companya d'Alacant.
A Weimar també es pot visitar la Haus am Horn, que és el primer habitatge construït per la Bauhaus. Està situat al Park an der Ilm, on Gropius havia projectat una urbanització que finalment no es va poder dur a terme. La casa és petita i senzilla, i tot sembla al mateix temps nou i vell. El disseny és molt més modern que la majoria d'habitatges que estem acostumats a veure, però els materials i alguns detalls et transporten als anys vint. Ser allà va resultar una experiència curiosa i emocionant, alhora que ens va començar a donar pistes sobre alguns aspectes de la Bauhaus que els professors normalment no expliquen.
Les classes de la universitat i les exposicions que de tant en tant tenen lloc a Barcelona contribueixen a crear una aureola mítica que envolta qualsevol cosa que porti el segell de la Bauhaus. I, en certa mesura, és just que sigui així, ja que es tracta d'una experiència única en la que van participar molts dels noms més rellevants de l'art de la primera meitat del segle XX, en un context político-històric ben especial: tot i que cada vegada tinc més eines per interpretar aquell període, segueixo trobant molt difícil fer-me una imatge de com era l'Alemanya on l'art i la vida florien d'una manera espectacular en llibres i pel.lícules, escoles i cabarets; al mateix temps que el nacionalsocialisme s'expandia fins arribar a governar el país i una bona part de les seves ànimes el 1933.
[La segona part d'aquest article la publicarem ja tornats a casa. Malauradament les gestions d'última hora no ens deixen temps per seguir escrivint des d'Alemanya (per exemple: acabem d'enviar cap a Figueres un paquet de catorze quilos en llibres!). Esperem podem tenir enllestits els articles sobre les últimes experiències que hem viscut durant la propera setmana.]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada