Per les terres del Saale

Dissabte ens vam apuntar a una excursió organitzada. I vam sobreviure! No només això: ens ho vam passar prou bé! Els guies en sabien i hi posaven ganes, i el temps ens va acompanyar. Ens van dur cap a les terres del Saale, el riu que vertebra bona part de Saxònia-Anhalt. Vam estar primer a Naumburg, on vam poder veure les precioses escultures gòtiques de la catedral i, tornant, vam visitar diversos castells i palaus de la zona. A l'Edat Mitjana, la condició de regió fronterera entre l'imperi germànic i els dominis eslaus va omplir aquestes terres, d'una banda, de fortaleses defensives i, de l'altra, d'edificis religiosos que havien de donar fe del cristianisme de l'imperi.


Així va sorgir Naumburg, una ciutat que ara és més aviat petita però que algun dia va ser molt important. Bona mostra n'és el Dom (la catedral), on hi ha unes de les escultures més boniques que he vist mai. Tenen una expressivitat totalment única en la seva època (mitjans del segle XIII) i comuniquen una idea del món on Crist crucificat es barreja (literalment) amb els humans i els personatges sagrats mostren els seus defectes (molt germànic!). Oh, eren tan boniques! En vam fer una foto sobretot testimonial: encara que la bellesa de les escultures no és gaire apreciable, volia deixar constància que havia estat allà.

De la casa de Déu vam anar cap a la casa de l'assassí de Déu: Nietzsche (no ho dic jo, s'ho diu ell mateix a La gaia Ciència). Oi que no ho hauríeu dit mai que l'autor del Zaratustra va viure a Naumburg? Doncs es veu que hi va passar set dels últims deu anys de la seva vida, ja malalt, cuidat per la seva germana Elisabeth, que em sembla que estava més boja que ell (imagineu-vos: se'n va anar dos anys al Paraguai per crear una colònia d'aris purs... que encara existeix!).


La següent etapa de l'excursió també tenia a veure amb la història del nacionalisme alemany de la primera meitat del segle XX. A la riba del Saale, al costat d'un poble anomenat Bad Kösen, hi ha unes muntanyes plenes de castells en runes i de monuments. Allà es reuneixen, des del segle XIX, els membres d'una organització estudiantil d'elit anomenada Kösener Senioren-Convents-Verband, que va tenir membres tan il·lustres com Otto von Bismarck o el kàiser Guillem I. No ens va quedar gaire clar a què es dediquen actualment, però sí que vam poder comprovar que, durant el temps en què ser nacionalista alemany no estava mal vist, van omplir aquestes muntanyes d'estàtues i memorials dedicats als herois i als morts en la defensa de la pàtria. La imatge més anacrònica és la d'aquest lleó ferit però encara viu, que representa Alemanya després de la Primera Guerra Mundial, i que mira amenaçadorament cap a l'Occident (... a França?).


Tot seguit vam visitar alguns castells i palaus d'èpoques més glorioses de la història alemanya (de les que tothom parla més). A la mateixa riba del Saale ens vam acostar a les runes medievals del Burg Saaleck i del Rudelsburg, que podeu veure a la foto del costat. Finalment, vam acabar la visita en un complex anomenat Dornburger Schlößer, que consta de tres palaus de diferents èpoques: dos de renaixentistes i un de rococó. Aquest darrer, com era d'esperar, repetia el model de pastís gegant de nata amb maduixa, aquesta vegada amb alguns tocs de vainilla. A més a dins hi havia una mena de pintura que simulava ser marbre... Diuen que Goethe va passar allà algunes temporades; li devia fer tant de mal als ulls com a nosaltres?