A més de Goethe, en aquell temps vivien a Weimar els poetes Friedrich Schiller i Christoph Martin Wieland, així com el pensador Johann Gottfried Herder. Anna Amalia solia reunir aquests i altres intel.lectuals al palau de Tiefurt, a les afores de Weimar, on la duquessa tenia una residència d'esbarjo que alguns comparen amb el Petit Trianon de Maria Antonieta a París.
I cap allà vam anar dimarts passat. Aprofitant que feia un dia molt maco, vam llogar unes bicicletes i vam seguir el curs del riu Ilm fins arribar a aquest poblet. Segurament el palau de Tiefurt no deu ser tan espectacular com el de Versailles, però la visita que vam fer-hi va ser molt agradable. Es tracta d'un lloc força auster però amb molt d'encant. La majoria d'habitacions encara conserven la decoració original (i suposem que també el terra era el de l'època, ja que ens van fer posar unes pantufles gegants per entrar-hi). Tot i que no estava permès fer fotos, ens en vam fer una d'estranquis perquè poguéssiu veure, mínimament, quin aspecte feia tot allò.
Després de visitar el palau, vam fer una volteta pel parc que l'envolta. Com el de Weimar, és d'estil anglès, és a dir, hom vol crear la il.lusió que es tracta d'un espai natural que s'ha desenvolupat lliurement, encara que hagi estat dibuixat per la mà de l'home. També s'hi solen construir edificis d'aire clàssic, com aquest Temple de les Muses que podeu veure a la fotografia. En aquest tipus de parcs, l'ordre i la natura s'abracen d'una manera curiosa amb l'evocació (a vegades una mica kitsch) de l'antigitat clàssica.
4 comentaris:
Hola Lucila i Edu,
fent fotos il·legalment! espero que no aneu a la presó. Aquests paisatges són certament idíl·lics, quedu parat que gairebé mai surt altre gente a la foto, aprofiteu de fer les fotos quan no passa ningú o es que realment hi ha poca gent corrent per allà?
fins aviat!
Hola Christian,
Les fotos que hem posat finalment al bloc no són il.legals! No hi surt mai altra gent perquè la Lucila s'espera una bona estona a fer-les i jo a vegades m'empipo de tant esperar. També s'ha de dir que a l'antiga DDR no hi ha perill de superpoblació perquè després de la caiguda del mur la gent va anar a buscar feina a altres llocs. A les ciutats no turístiques i sobretot els diumenges és difícil creuar-se amb algu pel carrer. Un hom es pregunta on és la gent?
Els últims dies he estat sense internet i no us havia pogut llegir. Quants articles amb tant poc temps!
Realment el bloc està molt ben escrit i és francament agradable de llegir. Felicitats.
Per fi t'has animat a escriure Ferran. Gràcies per tot. Com que aquest és un bloc de viatge hem d'escriure desseguida que quelcom ens passa, així serveix de noticiari.
Publica un comentari a l'entrada