Weimar ofereix moltes oportunitats d'oci als seus visitants. Es poden visitar moltes cases d'alemanys il.lustres (el pintor Lucas Cranach el Vell, els escriptors Goethe -que en té dues- i Schiller, el músic Franz Liszt...), així com esglésies, castells, cementiris (on hi ha moltes tombes d'alemanys il.lustres)... i també el Park an der Ilm, que és un parc immens i preciós al voltant de l'Ilm, el riu que creua aquesta part de Turíngia.
El responsable de l'aspecte actual del parc és, com no podia ser d'una altra manera, Goethe, a qui els ducs que governaven Weimar els segles XVIII i XIX van deixar fer i desfer lliurement. Així fou que l'il.lustre escriptor es va convertir també en arquitecte i dissenyador de jardins, creant un parc a l'estil anglès ple d'edificis que evocaven l'ideal romàntic (falses runes d'esglésies gòtiques, o cases romanes de nova construcció).
Entre els molts d'arbres que es van plantar hi ha un til.ler gegant (com tots els arbres de la zona, que sembla que tinguin milions d'anys), per davant del qual hem passat aquesta tarda tot passejant, mentre ens dirigíem al nostre punt de lectura habitual davant la casa de camp de Goethe. I, és clar, l'Eduard no ha pogut evitar la temptació de pujar-hi... A continuació teniu la seqüència de fotos de la performance.
2 comentaris:
Crec que l'article es pot resumir:
Weimar ofereix moltes oportunitats d'oci als seus visitants. Es poden visitar moltes cases d'alemanys il.lustres (...), així com esglésies, castells, cementiris... i va el "tio" es puja a un arbre.
No m'esperava menys de l'Eduard.
Si, Ferran, tu saps que tinc debilitat pels llocs elevats i, especialment pels arbres. Per això de petit em deien Eduard Arbrelenda.
Publica un comentari a l'entrada