Amics

A la dramatúrgia d'en Carles -que sempre em guanyava als concursos literaris de l'institut- per a l'Espectres d'Ibsen que es va veure l'any passat al Romea, el pastor Manders es convertia en el senyor Manders. De delegat de Déu passava a ser delegat de la llei, per tal que el públic actual -a qui segons el meu punt de vista es pressuposen massa pocs coneixements i capacitat d'imaginació- pogués entendre millor l'argument de l'obra. Els sacerdots estan, avui dia, totalment desfassats -sigui quin sigui el context-, i a més el públic local no hagués entès que un pastor pogués ser tambe el conseller i ex amor platònic de la protagonista.

Avui he conegut un futur pastor luterà, en Johannes. La connexió entre nosaltres l'ha fet en Giora, un israelià a qui vaig coneixer fa tres estius a la Selva Negra fent un curs d'alemany. Tot i ser noruec, en Johannes va créixer a Jerusalem. Mentre esmorzàvem hem parlat de com els cristians mirem els jueus, de com ells ens veuen a nosaltres, de la importància de la lectura al nord i al sud d'Europa, de la culpa de la traducció de la Bíblia de Luter en tot això, i també de com s'organitza l'Església luterana a Noruega.

Al migdia, la Constance i en David -que ja tornen a ser a Oslo- ens han explicat que el rei Harald de Noruega i el rei Albert de Bèlgica son consins germans.

I a l'hora de sopar, en Llàtzer, un company d'escola de l'Eduard que va venir d'Erasmus mentre estudiava Arquitectura i s'hi ha quedat, ens ha explicat perquè es pot caminar per la façana de l'Òpera d'Oslo. Hi hem anat a veure la posta de sol, i en un moment tan terriblement fotogènic, la meva càmera ha decidit espatllar-se -em temo que per sempre més-.