La idea es descarregar algunes fotos aquest vespre (i aixi il·lustrar una miqueta el blog) i carregar el meu mp3, que en els viatges en autobús m'acompanya molt agradablement.
Hem passat un parell de dies a la vall de Numedal, a unes tres hores i mitja d'Oslo. És un dels llocs més aïllats del país: queda enmig de les zones turístiques (els fiords a una banda i la capital a l'altra) i, malgrat que hi ha quatre stavkirke - unes esglésies de fusta construides al segle XII, durant la cristianització de Noruega-, és relativament difícil arribar-hi en transport públic. Per això m'hi jugo el que volgueu que hi ha menys visitants allà que en un lloc teòricament molt més remot com el cap Nord.
Hem caminat per camins pirinencs, entre ovelles i vaques completament negres. Tambe hem vist les stavkirke d'Uvdal i Nore, que son veritablement senzilles i boniques. Una de les coses que criden més l'atenció d'aquests edificis és que en la decoració hi ha molt sovint motius de la mitologia vikinga, per exemple la història de Sigurd, un heroi que, per tal d'aconseguir un tresor prohibit, va matar un dragó, cosa que evidentment el va a dur a la seva pròpia perdició.
A Uvdal ens vam allotjar en un alberg que us recomano totalment. Està situat en una casa de camp de mitjans del segle XIX, i l'any passat van celebrar el seu cinquantè aniversari. La senyora que el porta, filla dels fundadors, va néixer a la casa i des de petita ha viscut envoltada d'alberguistes. Té un sentit de l'hospitalitat digne d'envejar.
3 comentaris:
Volem fotooooos!! no s'hi val donar-nos tanta enveja sana, sense ilustracions fotogràfiques que no ens deixi fer-nos una idea del que veus tu!!!
Apa, he posat un parell de fotos, a veure si aixi algu altre s'anima a deixar comentaris, que si no em sento com si estigues parlant al buit! ;)
Quina enveja que em feu! Jo aquí treballant amb cara d'oficinista, i vosaltres passant-vos-ho bé i descobrint llocs fantàstics! Encara que ho expliques tant bé que és quasibé com si hi fóssim, a la tornada en voldrem una crònica oral, amb sopar inclòs(nosaltres encantats de posar-hi el pis!)
Una abraçada!
PS: Sento molt la mort de la teva càmera...
Publica un comentari a l'entrada