Abans d'aquest orgasme col·lectiu, però, ens vam aturar a Girona, on corrien veus que tancaven la botiga de marimekko, l'única franquícia que aquesta casa de disseny finlandesa tenia més avall d'Àustria. A casa nostra, un coixí i unes estovalles de la marca s'intenten resistir al domini suec, que en aquesta ocasió no prové del ceptre i la corona d'Estocolm sinó d'una botiga de l'Hospitalet de Llobregat.Divendres passat li dèiem adéu i molta sort a la finlandesa del marimekko de Girona que parla català; dissabte a la tarda li dèiem, en castellà, hola, d'on véns i què fas aquí a una finlandesa del Museo de Artes y Oficios Tradicionales d'Aínsa. La noia no era tan xerraire com la seva compatriota gironina i amb prou feines ens va explicar que era de Kemi -com la Suvi!- i que havia estudiat Escenografia. Ignoro com és que, amb aquests antecedents, ha acabat restaurant càntirs, estris de mesura de llautó, panys de porta i telers de fusta de l'Alt Aragó, però una acreditació enganxada al seu pit ens va xivar que es deia Soivi.
4 comentaris:
Una crisi a Marimekko ara mateix! Terrible!!!!
quin greu!!
Una foto brutal, Lucila!
Ah, he portat al fotoprix el carret de la càmera que em vau regalar, a veure què tal. Ja us les ensenyaré.
Petons
Gràcies Rosa! Però he d'afinar una mica més el tema del revelat: la imatge té poques megues i quan es fa gran perd qualitat.
Per cert, al flickr n'hi ha més... ^^
Publica un comentari a l'entrada