dissabte, 17 d’octubre del 2009

De Finlàndia al Sobrarbe

Com sol passar, el nostre darrer viatge -al prepirineu aragonès- va començar en un altre lloc. Anàvem en cotxe de Barcelona a Figueres, amb la intenció d'assistir a la presentació d'un llibre que en pocs dies s'ha convertit en un bestseller a l'Empordà. Ens hi vam reunir vuit-centes persones -aviat és dit- ansioses de veure'ns a nosaltres mateixes -o als nostres pares, avis, tiets, tietes i cosins-, i de continuar aquesta tradició tan figuerenca de ficar-nos a la vida del veí, això sí, aquesta vegada sota la pàtina de la cultura i la lectura.

Abans d'aquest orgasme col·lectiu, però, ens vam aturar a Girona, on corrien veus que tancaven la botiga de marimekko, l'única franquícia que aquesta casa de disseny finlandesa tenia més avall d'Àustria. A casa nostra, un coixí i unes estovalles de la marca s'intenten resistir al domini suec, que en aquesta ocasió no prové del ceptre i la corona d'Estocolm sinó d'una botiga de l'Hospitalet de Llobregat.

Divendres passat li dèiem adéu i molta sort a la finlandesa del marimekko de Girona que parla català; dissabte a la tarda li dèiem, en castellà, hola, d'on véns i què fas aquí a una finlandesa del Museo de Artes y Oficios Tradicionales d'Aínsa. La noia no era tan xerraire com la seva compatriota gironina i amb prou feines ens va explicar que era de Kemi -com la Suvi!- i que havia estudiat Escenografia. Ignoro com és que, amb aquests antecedents, ha acabat restaurant càntirs, estris de mesura de llautó, panys de porta i telers de fusta de l'Alt Aragó, però una acreditació enganxada al seu pit ens va xivar que es deia Soivi.

Uns carrers enllà, la llum del capvespre ens va regalar unes vistes espectaculars des del campanar de l'església romànica. Amb molt de plaer vaig tornar a fer fotos amb la meva preciosa Minolta analògica, a la que li he hagut de treure -literalment- la pols després de la desfeta digital al capdamunt de l'Òpera d'Oslo. L'entusiasme s'ha desfet una mica ara que hem vist les fotos revelades, però bé, alguna n'hi ha que es pugui salvar de la crema...

4 comentaris:

merike ha dit...

Una crisi a Marimekko ara mateix! Terrible!!!!

Lucila Mallart ha dit...

quin greu!!

Unknown ha dit...

Una foto brutal, Lucila!
Ah, he portat al fotoprix el carret de la càmera que em vau regalar, a veure què tal. Ja us les ensenyaré.

Petons

Lucila Mallart ha dit...

Gràcies Rosa! Però he d'afinar una mica més el tema del revelat: la imatge té poques megues i quan es fa gran perd qualitat.

Per cert, al flickr n'hi ha més... ^^