
Mentre preparo els articles sobre la nostra recent excursió al prepirineu aragonès, em prenc la llibertat de fer-li un homentatge a la meu mare, hereva de la ruralitat empordanesa, que diu "tupí" fins i tot quan em parla en castellà!

Aquest és el blog d'un parell de viatgers apassionats, la Lucila i l'Eduard. A mode de dietari, us anirem donant notícia dels nostres aprenentatges per indrets llunyans i propers.
3 comentaris:
Caram, això és un "tupí"? I jo que m'he passat 40 anys dient-li "el pot aquell"!
(sóc simple, de vegades, jo ;)
Coses de ser de Barcelona, però no pateixis, tu no en tens la culpa ;)
Hehe... no te'n en fotis, que tu també ho ets força, de barcelonina ;-)
Publica un comentari a l'entrada