dimarts, 13 d’octubre del 2009


Mentre preparo els articles sobre la nostra recent excursió al prepirineu aragonès, em prenc la llibertat de fer-li un homentatge a la meu mare, hereva de la ruralitat empordanesa, que diu "tupí" fins i tot quan em parla en castellà!

3 comentaris:

Ferran Porta ha dit...

Caram, això és un "tupí"? I jo que m'he passat 40 anys dient-li "el pot aquell"!

(sóc simple, de vegades, jo ;)

Lucila Mallart ha dit...

Coses de ser de Barcelona, però no pateixis, tu no en tens la culpa ;)

Ferran Porta ha dit...

Hehe... no te'n en fotis, que tu també ho ets força, de barcelonina ;-)