El primer viatge

M'ha agradat molt l'exposició de Robert Capa que fan al MNAC. Us recomano especialment la secció sobre la rereguarda a Barcelona, el 1939, quan arribaven els refugiats del sud. Anéu-hi amb temps, que l'exposició és curteta però s'ha de veure amb tranquilitat. Jo hi vaig anar dues hores abans de què tanquessin i em vaig quedar sense veure la part sobre la Gerda Taro, la companya sentimental i professional d'en Capa, que va morir a la Guerra Civil el 1937.

També hi ha unes fotografies de gent fugint de Cerro Murciano, a prop de Còrdova, durant una batalla que es va fer famosa gràcies a una imatge mítica i discutida d'en Capa. Era el setembre de 1936, en la mateixa època en què, suposo, els meus avis van marxar de Còrdova. Els vaig buscar de seguida entre les fotos, pensant, de sobte, com no se m'havia acudit abans de buscar-los a les fotos de la Guerra Civil. No estic segura de no haver-los trobat.

Hi ha una altra qüestió, potser secundària, però que, si es miren les cartel·les, es fa evident durant tot el recorregut de l'exposició: gairebé totes les fotografies són originals, "de l'època"; es remarca als textos de l'entrada i també s'adverteix cada vegada que no ha estat possible trobar una còpia original i se n'ha hagut de fer una de nova. Em sembla curiós i tràgic alhora que el text de Walter Benjamin L'obra d'art a l'època de la seva reproductibilitat tècnica sigui del mateix període (1936). Setanta anys després, no em sembla que haguem après gaires coses, ni de la Guerra Civil -que és un tema apart-, ni dels pensaments de Benjamin, vist que els museus segueixen entestats a donar-li una sacralitat a l'obra d'art que a hores d'ara i especialment en el cas d'una fotografia és ridícul, inútil i totalment anacrònic.