De nou a l'alberg, preparem uns tàpers amb amanida a corre-cuita i marxem cap al vaixell que ens ha de dur a Hèlsinki. Hem sentir força històries sobre aquests ferris, i no gaires de positives. Ens van explicar que és el lloc on els joves suecs i finlandesos fan "botellón", aprofitant el baix preu de l'alcohol a les botigues tax free d'a bord. A terra és caríssim, a causa de la intervenció dels governs, que no saben com frenar l'acoholisme imperant en aquests dos països. Mentre passegem per Hèlsinki el problema serà ben visible.
El que ens trobem, però, no s'assembla en res al vaixell ple d'adolescents borratxos tirats per les cantonades i fent soroll fins les tantes que m'havia imaginat. El Siljia és un centre comercial ple de matrimonis de mitjana edat que passegen les maletes i els pentinats de perruqueria per passadissos emmocatats i escalinates a l'estil "Titanic".
A l'entrada ens reben un hipopòtam gegant i una nena vestida de vermell. Són en Muumi i la Pikku Myy, a partir d'ara companys inseparables d'aquest viatge per terres finlandeses. A la targeta d'embarcament ens intenten explicar com desxifrar el codi que ens ha de dur al nostre camarot. Ens limitem a seguir la Suvi i l'Ari, que sembla que saben on van. En arribar a puesto comprovo amb desil·lusió que la nostra cambra no té vistes al mar, sinó al passadís de les botiques i els restaurants. Amb un passatge per 10 €, però, poc més podíem esperar (encara sort que no ens han enviat a sota l'aparcament!).
Deixem les coses i pugem de seguida cap a la coberta: no ens volem perdre la sortida d'Estocolm. Al principi hi ha corredisses per aconseguir una cadira, però a mesura que avancen la fred i la constatació que el paisatge serà el mateix durant una bona estona, ens anem quedant sols. Nosaltres també acabarem sopant a recés darrera una finestra, mentre veiem passar, l'una darrera l'altra, illes i més illes i cases d'estiueig. Al cap de tres hores ja som a mar obert.
Amb la foscor s'acaba el paisatge i comença l'exploració. En un parell d'horetes haurem visitat botigues de luxe, restaurants i bars amb preus prohibitius, una piscina tropical, un cinema, un casino, un karaoke i un local de copes amb música en directe. De seguida entenem perquè els passatges eren tan barats: en setze hores de viatge, la gent està ansiosa per gastar diners i treure's l'avorriment de sobre.
Cap a les 10 de la nit fem una parada a les illes Åland, amb nom suec però en territori finlandès. Fins aquí van arribar els russos quan van ocupar els territoris orientals del regne de Suècia el 1809. Tornem a la coberta amb ganes de veure la terra que tantes vegades hem mirat al mapa. La fred és infernal però resistim estoicament, i aconseguim veure les llums d'una filera de bicicletes que, encara més estoicament, esperen sota el vent i el plogim poder pujar al vaixell. La resta del port de Mariehamn s'escapoleix en la nit.
Aviat tornem al camarot, afegeixo una valeriana a la pastilla contra el mareig i em fico al llit d'aquest barco que "gairebé no es mou". Al cap d'unes poques hores, em desperto enmig del Dragon Khan. Aquella nit esclata la pitjor tempesta de l'estiu davant la costa finlandesa. Agafant-me a costat i costat arribo al lavabo i em prenc una altra valeriana. Els meus companys d'habitació es remouen al llit. M'adormo.
Quan em desperto tots estan acabant de fer la maleta. Recullo com puc i passem pel passadís dels restaurants a buscar una xocolata per esmorzar. Amb les lleganyes i el xute d'herbes encara ben present, sortim a la coberta. Veiem terra! El sol i les illes de Suomenlinna ens saluden. Al fons, la catedral de Hèlsinki es va fent, de mica en mica, realitat.
5 comentaris:
Oh, quina foto més Turner que has posat. Hi va haver moments de tot: uns de més clars al principi i uns de més com a la foto més tard.
Muumi no és un hipopòtam, és un troll? Peikko en finès. Tove Jansson és el nostre Astrid Lindgren.
FINÈS ENTRE TOTS I TOTES: Tove Jansson, la famìlia Mumin....
La foto de la catedral és un poc enigmàtica. Bé, té un cert encant, clar (si puc posar-ho així, lol)
Sí, i el Mar de Nord és en qualsevol altre lloc:-) Això és el Mar Bàltic. La Viquipèdia és allà sempre que la necessiteu:-) No puc esperar històries des de Finlàndia!!! Bona cap de setmana Lucila i Eduard!
Merike, moltes gràcies pels matissos (veig que no n'encerto ni una...). De totes maneres, no sé si creure'm que Muumi és un trol, jo me'ls imaginava grans, verds i monstruosos, no un animaló simpàtic i bonjan com en Muumi!
Joan, a quina catedral et refereixes? La foto "artística" del post és una vista del vespre del vaixell, i al post anterior, sobre Estocolm, no n'hi ha cap de la catedral... Sí que és misteriosa sí! ;)
Publica un comentari a l'entrada