14/08/08 Estocolm

[De mica en mica, s'omple la pica.]


Després d'esmorzar i recollir l'habitació anem directament a Gamla Stan en metro. Tornem a passar pels mateixos carrers del dia anterior, que tornen a estar plens de turistes. Anem cap a la catedral, Storkyrkan. Fan pagar per entrar, i com que la Suvi i l'Ari no semblen gaire disposats a gastar diners, suggereixo que entrem nosaltres mentre ells s'esperen a fora. Finalment, com que estan fent missa, ens hi deixen entrar gratuitament. Sec en un dels bancs amb ganes de estar-m'hi una estona. De veure alguna cosa amb tranquilitat.

La missa està força avançada. Al mig del passadís hi ha una taula que fa d'altar amb dues dones al darrera. No havíem vist mai dones sacerdots, i ens decidim a quedar-nos-hi fins al final. El ritual és força semblant al que estem acostumats (a les misses catòliques i "masculines"), excepte en alguns petits detalls, com ara que no es donen la pau. Després d'unes paraules en anglès amb les que conviden tothom a participar a la cerimònia, diem el Parenostre en català mentre sentim el suec de fons.

Quan la missa s'està acabant, tinc la temptació de fer fotos a les dues dones sacerdots mentre marxen pel passadís central, però em reprimeixo. Alguns turistes darrera meu, però, no tenen tants problemes, i comencen a disparar-se els flaixos.

Fem una volta per l'església. L'interior és ple de rajoles; més tard descobrirem que són un afegit de fa uns cent anys. En un cartell s'anuncia un blog d'un sacerdot (ens pensàvem que era de la dona que havia oficiat la missa, però hem vist que el blog està fet per un home). Al cap d'una estona la veiem passejant per la nau: porta una brusa negra amb la "matrícula" a sobre d'una faldilla molt moderna. Deu tenir entre quaranta i cinquanta anys. La seva ajudant sembla més jove.

A la sortida, un altre cartell ens informa que allà es van casar els actuals reis de Suècia, Carles Gustau i Sílvia. De camí cap al Palau Reial (Kungliga Slottet), les botigues per turistes venen postals dels reis amb els seus fills.

De fora, l'edifici no ens diu gaire res. Veiem que hi ha molts turistes esperant darrera una cinta. Deduim que estan a punt de fer el famós canvi de guàrdia, i convenço l'Eduard, la Suvi i l'Ari perquè ens hi quedem. Ens col·loquem darrera un escocès amb kilt que fa onejar orgullós una bandera sueca. De seguida s'hi afegeix un home gran amb un gos que rosega quelcom semblant a una orella de plàstic, com si hagués sortit d'una pel·lícula de David Lynch.


De tornada cap a l'alberg passem per davant d'un edifici que s'anuncia com a "Museu de l'Edat Mitjana", però en entrar ens diuen que es tracta només d'una exposició temporal i que el museu de veritat està tancat. Malgrat tot, allà aprenem que la primera referència escrita d'Estocolm és de 1252, en un document signat per un tal Birger Jarl i el seu fill, "el rei Valdemar". També veiem, en forma de pòster penjat a la botiga, una reproducció d'un mapa fet per Olaus Magnus. És la Carta Marina, impresa a Venècia el 1539. Hi apareixen els països escandinaus, amb dibuixos de la manera de viure i els costums dels seus habitants. El vull comprar, però en demanen 16€ i no em decideixo pas. Faig bé, perquè uns dies després el trobarem a Hèlsinki més gran i més barat. Aleshores ja sabré que Olaus Magnus va ser l'últim arquebisbe catòlic de Suècia, i que va fer aquest mapa i el llibre Historia de gentibus septentrionalibus per ensenyar al Papa com n'eren de valuoses les terres nòrdiques que s'estaven perdent en favor de la Reforma.