13/08/2008 Figueres - Estocolm

Dimecres al matí agafem un vol de Ryanair que ens deixa a Estocolm una hora més tard del que havíem previst. A l'estació d'autobusos, Cityterminalen, ens esperen la Suvi i l'Ari, que corren a abraçar-nos com quan ens vam trobar davant de Notre Dame de París ara fa un any i mig. Durant el viatge en autobús des de l'aeroport he vist que, en efecte, el paisatge escandinau s'assembla molt a la Selva Negra, tal i com la Suvi em va explicar a Freiburg.

Després de comprar un bitllet de transport urbà vàlid durant les properes vint-i-quatre hores, anem cap a l'alberg, l'Skanstulls Hotell, al barri de Södermalm. Deixem les maletes a una habitació de quatre molt més lletja, petita i fosca que les que havíem vist a la pàgina web, i anem a fer un volt. La primera impressió d'Estocolm són carrers amples amb edificis alts i grans pintats de colors, tot net i buit. Sembla que Södermalm és el barri modern i jove de la ciutat, ple de botigues de roba vintage, cafès de disseny i galeries. La pluja ens obliga a refugiar-nos en un d'aquests cafès, on la gent vesteix d'una manera molt més estranya que a Barcelona i al fons a la dreta, en comptes d'un lavabo, hi ha una petita botiga dedicada a Hello Kitty.

Prenem una xocolata calenta i anem cap al centre de la ciutat, on hi ha unes vistes espectaculars de les façanes antigues sobre el mar. A Mäster Mikaels Gata veiem algunes de les últimes cases de fusta d'Estocolm. El carrer porta el nom del butxí que hi va viure entre el 1635 i el 1650. El 1723, el foc que va destruir l'església de Santa Caterina, al fons, es va estendre a tot el barri, i l'ajuntament va fer una llei que prohibia seguir construint amb fusta. Però la gent no en va fer cas, ja que al país dels boscos inacabables, la fusta és molt barata.

De Mäster Mikaels Gata anem a Gamla Stan, l'illa més petita i més important d'Estocolm i, segons diu la guia que ens van donar al Consulat, el nucli medieval més gran i més ben conservat del món. Tots els turistes que no hem vist fins ara són allà. Desgraciadament, el cansament del viatge i d'haver dormit poc m'impedeix apreciar i entendre el que estem veient. Passem per davant de l'Acadèmia Sueca, on s'entreguen els Premis Nobel i on s'apilonen els turistes. La plaça on és m'agrada especialment i faig fotos a les façanes antigues retallades i colorejades. De tornada cap al metro l'Eduard també pot fer fotos, ja que descobreix alguns edificis eclèctics dels que li agraden a ell.

Anem al súper, sopem en companyia d'altres viatgers joves, imbuïts per l'esperit de germanor dels albergs de joventut. Em prenc una valeriana abans d'anar a dormir, però no és suficient per evitar que un antic inquilí de l'habitació em desperti quan hi vagi a buscar alguna cosa. Avui tampoc no dormiré bé.