Dimarts passat vaig anar a parar a un casalot abandonat a Arenys d'Empordà, amb un jardí menjat per les herbes i una antiga inquilina anomenada Àurea de Sarrà, ballarina pseudo-clàssica, admirada per alguns noucentistes, odiada per alguns vanguardistes, i casada amb un crític d'art dit José Francés.
La cronologia de l'assumpte seria: Àurea de Sarrà neix a Barcelona el 1889. Actua a Madrid el 1920, on recull grans èxits. Després París, algunes ciutats centreeuropees, Buenos Aires, Roma, Egipte i Grècia. "La seva actuació del 22 de maig de 1926 va ser precedida d'una conferència de l'arqueòleg Alexander Philadelpheus, professor a la Universitat i director més tard del Museu de l'Acròpolis (...), i entre dansa i dansa d'Àurea actrius gregues reciten fragments d(...)el poema Níobe de Costis Palamàs, poeta nacional grec, el qual fins i tot va arribar a escriure un poema a Àurea (...)". Tornada a Catalunya el 1927, fa alguns amics importants -Bosch (i) Gimpera, Carles Rahola, Ignasi Iglésias, Joan Estelrich-. Aspira a triomfar a Barcelona, però els amics del Manifest Groc comencen a posar el crit al cel, advertint perspicaçment als aspirants a noucentistes que la Fundació Bernat Metge els ha servit de ben poc "si després haveu de confondre la Grècia antiga amb les ballarines pseudo-clàssiques". Aleshores Àurea demana al seu amic de Girona que li prepari unes notes boniques per a la bonica premsa de l'època -la Publicitat i la Nau-, tot i que sembla que els que li espanten són uns altres, "perquè hi ha aquella gent un xic del cantó d'en Sagarra (el corb que persegueix les colomes)". Uns anys després, el 1932, en Sagarra s'inventa una dansarina anomenada Níobe Cases, llibertina i mig despullada, amiga d'un professor d'arqueologia, d'un membre de la Bernat Metge, i d'aneu a saber qui més. La prova del delicte es troba al Vida privada, pàgina 221, llegir a partir del quart paràgraf: "Aquestes explicacions..."-, el desobriment del qual malauradament no ens podem atribuir ja que ja fou resseguit per un tal Jordi Lladó i Vilaseca a la seva tesi doctoral (Ramon Vinyes i el teatre, 1904-1939, Universitat Autònoma de Barcelona, 2002, p. 417).
* Cites extretes de VILALLONGA, Mariàngela. "Àurea de Sarrà, la dansarina apassionada i de vida apassionant". Revista de Girona, núm. 180, 1997.
5 comentaris:
Un personatge molt inspirador aquesta Àurea, ja ens explicaràs més coses de la visita. (I gràcies pel product placement, jeje, quant et dec?)
Sí, sembla que, després d'haver conegut grans personalitats, va quedar deserta et destituta la pobra. Devia ser com a schmeichlerin que es devia guanyar l'entrada a certes sales. M'agradaria saber quins noucentistes l'elogiaven i quins la vituperaven i amb quins arguments. Se'n podrien treure conclusions interessants.
No pateixis Rosa, ja ho trobarem.
I tu Eduard, no em dónes les gràcies pel product placement? ;)
Jo, un tal "Jordi Lladó i Vilaseca", no recordo haver descobert exactament res sobre Àurea de Sarrà/Níobe Cases, llevat que atragué l'atenció de dos escriptors (Ramon Vinyes i Ambrosi Carrion) enfrontats al grup de Sagarra. Era, sens dubte, un "personatge" com devia ser-ho la ballarina kurda Leila Berdekan amb qui ballà a Barcelona: les fotos que
li he vist reflecteixen un aire de 'bélle époque" tardana que a ca nostra arriba fins a la República..Personatge per revisitar doncs!!!
Benvolgut Jordi,
Suposo que em referia a la "descoberta" (si es pot anomenar així) de la connexió Àurea de Sarrà - Níobe Cases. Parlant-ne en petit comitè, ens va semblar que, en adonar-nos de la recreació del personatge en l'obra de Segarra, estàvem fent algun tipus de descobriment. Després, navegant per la xarxa, vaig veure que tu ja ho esmentaves a la tesi, i vaig creure oportú deixar-ne constància. Ignoro (és molt probable que sí) si algú més ha tractat aquest tema.
D'altra banda, m'adono que la manera d'introduir-te en el relat, utilitzant un recurs que volia ser literari, segurament no va ser la més encertada, i dedueixo que potser t'ha incomodat. Hi ha alguna cosa que pugui fer per reparar-ho? En qualsevol cas, moltes gràcies per deixar el teu comentari en aquest blog sol, abandonat i gairebé arruinat.
Publica un comentari a l'entrada