Tal com us vaig prometre, publico el poema de Левко БОРОВИКОВСЬКИЙ (Levkó Borovykóvskiy) sobre els valacs, escrit el 1832. El trobareu primer en ucraïnès i després en català.
Traducció i notes de Catalina Girona i Andriy Antonovskiy.
Traducció i notes de Catalina Girona i Andriy Antonovskiy.
ВОЛОХ
За морем степ, край моря степ,
В степах волох з шатрами ходить:
Крива коса, зубчастий серп
Волоха в поле не виводить.
Волох не йде в полки служить;
Волох живе — як набежить.
Широкий степ — його постіль;
Кругом стіна — із небом гори;
Нежатий хліб, небрана сіль;
Півголий сам, а діти — голі.
Зате ж татарин, німець, лях
Не гріли рук в його шатрах.
Пани в хоромах просять сна;
Купець моря перепливає;
Моряк в воді шукає дна;
Мужик в судах поріг змітає.
Волох бідняк в шатрі сидить,
І смашно їсть і міцно спить.
Зима — коло огню в шатрах;
Весна — лежить він під звіздами;
А літо — ходить по степах
З ширококрилими шатрами.
Без хліба — сит, без хати — пан.
Густий туман — його жупан.
-------------------------------
VALAC[1]
Darrere la mar – estepa; a voramar – estepa,
Per l’estepa passava el valac amb les seves tendes:
Ni la dalla corba, ni la falç dentada
No l’envien al camp.
No va el valac a servir als regiments;
Viu el dia a dia.
L’estepa ample és el seu llit;
Parets l’envolten – son muntanyes i cel;
La sal no recollida, el blat no collit;
Mig nu ell, nusos els fills.
Però ni el tàrtar, ni l’alemany, ni el polonès
De les seves tendes no ha rapinyat mai res.
Els senyors als palaus demanen sons;
El mercader creua els mars;
El mariner busca dins l’aigua el fons;
El camperol implora als jutjats.
El valac pobre s’asseu dins la tenda,
I menja bé i dorm molt fort.
A l’hivern – a redós del foc a la tenda seu;
A la primavera – sota les estrelles jeu;
A l’estiu camina per l’estepa
Amb tendes d’ala ample.
Sense casa – senyor; sense pa – tip.
La boira espessa és el seu abric.
[1] La gent de Valàquia, que el romanticisme creia nòmades de l’estepa. Però... ho EREN o NO ho EREN...? Es possible. Aquest poble es diu “volòkhy” en ucraïnès. També es coneixen com vlahs, farsarotul, armaneixti, armani, arumani, aromani, rumani (però no romanesos) i molts altres noms. Avui són una minoria que viuen a: Romania, els Balcans, Grècia, Albània, Bulgària, Turquia, etc. A Macedònia són oficialment reconeguts com a minoria. El seu idioma està en perill d’extinció.
6 comentaris:
Són Romani, oi? Doncs, gitanos, què. De la branca de l'est (rom) però de la mateixa nació que els nostres gitanos, amb ua seu europea... a Barcelona:
http://www.unionromani.org/index_ro.htm
La plana web té una versió en romani unificat (el romani és aparentat al sanscrit). El catalano-kalo és l'altre idioma pròpia de Catalunya, és una varietat de romani amb influències castellanes i catalanes.
Lucila, estem esperant el relat de viatge a Tolosa, amb les fotos... N' he fet un petit comentari al meu blog...lol
Ep, Joan, els valacs no són pas del poble rom. En tot el que he llegit sobre els valacs, no hi ha cap referència al poble gitano o rom. És cert que tots dos són nòmades i han transitat per zones similars. Els valacs però, no parlen romaní, sinó el valac o aromanès, llengua romànica de l'est emparentada amb el romanès i en greu perill d'extinció. Mentre els valacs es mouen només pel sud-est d'Europa, el poble rom ha arribat molt lluny, gairebé a tot Europa. Als enllaços del meu blog hi tinc un blog d'una associació de valacs de Macedònia: Vlach youth council i també el web d'una associació de valacs emigrats als EUA: Farsarotul. N'hi ha un petit comentari al final d'aquest meu article: L'enfilerada de blogs am' llengues pitites.
Però gràcies Joan per l'enllaç del web dels gitanos de Barcelona! Fins aviat!
Joan, moltes gràcies pel comentari i per l'enllaç de l'associació de gitanos de Barcelona. Com veus, l'Eduard t'ha respost amb molt més coneixement de causa del que hauria pogut fer jo. Tal com diu, la llengua dels valacs està emparentada amb el romaní, però no és pas el mateix.
Aviat vindrà l'informe de Tolosa... Mentrestant, moltes gràcies per la petita menció al teu web! :)
Doncs, d'acord! Disculpeu-me per la confusió! S'apren molt en aquest blog!!! :)))
Sí que s'aprèn sí... Per quan una antologia de poesia valaca?
Joan i Defak: primer de tot, perdoneu el retard imperdonable en la resposta (aquests dies he estat abduïda per la feina!). Me n'alegro que creieu que en aquest blog s'hi aprèn molt, tot i que a vegades jo mateixa em faci petits embolics: al meu comentari anterior us deia que l'Eduard explicava que el valac estava emparentat amb el romaní, quan en realitat deia justament el contrari! Intentaré que els meus habituals lapsus linguae no es repeteixin gaire sovint en aquest blog!
I Defak: Si hi ha algú que podria fer una antologia de poesia valaca, sens dubte és l'Eduard ja que, com veus, està força posat en el tema. Qui sap, potser no és del tot impensable que aquest projecte es faci realitat!
Publica un comentari a l'entrada